Franz Ferdinand, una de les meves bandes preferides, tocava a
Barcelona (únic concert a Espanya) en un
show íntim de la seva mini gira europea on venien a presentar el que serà el seu tercer disc,
Tonight: Franz Ferdinand. Entrades esgotades desde feia mesos i moltes expectatives; per catar de primera mà les noves cançons (les gravacions que tinc d'altres directes deixen una mica que desitjar) i per veure com defensaven les de sempre dalt l'escenari. I no puc sinó dir que
aquestes expectatives es van complir. De sobres. Una autèntica lliçó de com donar un concert és el que van fer durant la poc més d'hora i quart que van durar les 15 cançons que van tocar, magistralment interpretades per el quartet de Glasgow.
No va faltar cap imprescindible ("Do You Want To" , "Matineé", "Michael", "Take Me Out", "Jacqueline", "The Fallen", "This Fire"), les més tranquiles com "40'" o "Walk Away" van ser una delícia (genial com controlaven i jugaven amb el ritme i el tempo durant tot el concert) però el que més em va sorprendre va ser escoltar com sonen les noves, en especial menció a una grandiosa "What She Came For".
Està clar que les que més van triunfar van ser "Do You Want To", "Take Me Out" o "The Fallen" definitivament cançons convertides en autèntics himnes de la generació indie actual. A tall personal "Michael" (una de les meves preferides) va ser absolutament sensacional, la inclusió de "Jacqueline" una grandíssima sorpresa i aquest final amb "This Fire", es-pec-ta-cu-lar. Però destacaré els cinc temes nous que van tocar i que em fan augurar un altre discàs dels escocesos.
"Bite Hard" va ser l'encarregada d'obrir el show amb un so més tirant al dance que al pop-rock dels dos LP anteriors, i aquesta semblarà ser la tònica de quasi tot el disc. La cançó comença lenta però es va animant fins a una fàcil i eficaç tornada "bite hard!; we bite together!" on guitarres i sintetitzadors s'uneixen en una harmonia totalment franzferdiniana. Un molt bon opening per a començar a calentar el públic que érem allà.
Pel que es veu a Kapranos i companyia els hi ha agradat el so del sintetitzador i a "Turn It On" Nick McCarthy s'oblida de la guitarra per posar-se completament a les mans del teclat. Un inici semblant a la anterior però amb un resultat no tan efectiu pel que em va semblar. Té un final prometedor, però afirmaria que és la que em va agradar menys de les cinc.
"No You Girls Never Now" (le rebatejada "Katherine Kiss Me") podria haver estat inclosa perfectament al You Could Have It So Much Better, tornen les guitarres i la tornada enganxosa i eficaç.
L'única nova que ja hem escoltat del nou disc va sonar millor que mai. Parlo evidentment de "Ulysses", la que serà el primer single del disc. La cançó va pujant d'intensitat a ritme de "c'mon lets get high!" per culminar en una tornada clàssica de "laa la la la laa" al més pur estil "40'".
L'última i la que es va encarregar de tancar l'actuació abans del bis va ser "What She Came For". Nova simbiosi entre sintetitzador i guitarres, nova tornada tremendament eficaç "look out!, look what she came for!" per acabar amb una explosió de so amb les guitarres al màxim exponent en el que pot ser un dels millors moments de la seva discografia. Senzillament brutal.
Un setlist perfectament definit (a falta d'un parell més de cançons potser), un gran Kapranos que feia moure al públic amb el seu carisma i unes cançons tècnicament molt ben interpretades. Tot això, un so quasi perfecte com quasi sempre a la carpa Movistar (suposu que depèn de la situació, jo estava al mig a sisena fila) i un joc de llums prou decent van fer que fos un dels millors concerts que he estat i és que, senyores i senyors, Franz Ferdinand són grans, molt grans.
Setlist:
Bite Hard
Do You Want To
Turn It On
The Dark Of The Matinée
Michael
No You Girls Never Know
40'
Walk Away
Take Me Out
Ulysses
What She Came For
Jacqueline
The Fallen
Outsiders
This Fire
(fotos de /niame)
