Ahir era la meva primera vegada amb els Wave Pictures. Havien vingut pel Primavera Sound i el Primavera Club de l'any passat, i pel que vaig poder llegir no van acabar de deixar satisfets al seu públic més fidel, en gran part per l'ausència d'alguns dels seus hits més destacats. Aquest era el meu principal temor abans de que sortissin a dalt l'escenari de La [2] d'Apolo, i més quan venien a presentar el 'If You Leave It Alone', el seu nou disc molt més intimista que el 'Instant Coffee Baby' i, com a conseqüència, molt menys accessible al públic en general.
I és que, siguem realistes, el 'Instant Coffee Baby' li dóna mil voltes al seu successor t'ho miris per on t'ho miris i ahir ho van demostrar repassant perfectament el seu disc de debut amb Moshi Moshi i un dels millors discs de l'any passat. Durant la primera part del concert van sonar "Kiss Me", "Cassius Clay" i "Friday Night In Loughborough" a part d'aquesta petita obra d'art que és "Long Island", entremesclades entre altres cançons per mi desconegudes, excepte "Tiny Craters In The Sand" que és la millor del nou disc i perfectament podria formar part del seu antecessor.
Va ser una primera part com m'imaginava que seria el que venia a veure. The Wave Pictures són un grup diferent, cada concert seu no té res a veure amb l'anterior i això és els que els fa grans. I si en disc David Tattersall, líder de la banda, ja es marca uns solos increïbles en directe ni te cuento, i és que et deixen bocabadat, esmaperdut, flipat, pensant que joder que bo que és aquest tiu. Es nota que és fan de Dire Straits. Em vaig quedar amb ganes de sentir com versionarien "Sultans Of Swing" després que demanéssin al públic alguna petició per tocar en directe, però al final els escollits van ser, com no, els seus adorats Hefner.
I si ja m'havien conquistat en aquells moments, tot i pensant que d'acord, que com a molt et tocaran algun hit més però no demanis gaire perquè no cauran, que ja havia valgut la pena; després de tocar el seu single que sembla menys single de tots i que és la cançó que enceta el nou àlbum, va i comencen a sonar els primers acords de "Strange Fruit For David" amb "Puncture My Pride", "I Remembered" o la grandiosa "Leave The Scene Behind" per acabar el concert. Genial, però és que després va i els tius tornen a sortir per tocar "I Love You Like A Madman" sense trompetes, és igual, repetirem la tornada una i una altra i les vegades que calguin i acabar amb "Holding Hands" i deixar-nos al públic que els havíem anat a veure amb ganes de més, de molt més, ara ja no en teniem prou i volíem "Just Like A Drummer" (única gran ausent), "We Dress Up Like Snowmen", "Now You Are Pregnant", "Hotels And Motels", "Strawberry Cables", qualsevol altra del 'Sophie', ... etc.
Com deia David al principi del concert, "it's been a while since we came to Barcelona", esperem que no triguin gaire més i els poguem tornar a veure per aquí d'aquí poc, mentrestant ja espero la seva confirmació oficial pel FIB amb candeletes. The Wave Pictures, als vostres peus.
The Wave Pictures | Web Oficial, MySpace
