You better run for the hills before they burn...

Estava fent un repàs de les cançons abans de començar a analitzar el disc que tinc entre mans i estic flipant. Flipo perquè per molt que busqui, no trobo cap cançó ja no dic dolenta, sinó normaleta. És que totes són bones. Però bones, bones. De veritat. Quina passada de disc. Però comencem per el principi.

Sam’s Town comença amb la cançó que porta per nom el disc, Sam’s Town. Aquest era el lloc on vivia Mr. Flowers, al salvatge Oest de Las Vegas, i ho simbolitza perfectament amb aquesta cançó, amb una introducció orquestral i un ritme creixent portat al límit al final de la cançó amb els versos

I see London, I see Sam’s Town

Una combinació perfecta que s’anirà repetint al llarg de tot el disc.

La següent cançó, Enterlude, és només l’anticipi del que ens trobarem al final del disc. Paciència i ha disfrutar. La segueix When You Where Young, el que va ser el single de presentació del disc. Si us haig de ser sincers, la primera vegada que la vaig escoltar no em va semblar gran cosa. Potser és perquè era més època de Glamorous Indie Rock’n’Roll i de All These Things I’ve Done, i no estava acostumat al nou so de Sam’s Town, més treballat. Però desenganyeu-vos, aquest single està a l’alçada dels que ho van ser del anterior disc: Mr. Brightside i Somebody Told Me. I això ja és molt.

Bling (Confessions of a King), For Reasons Unknown i Read My Mind són tres perles més del disc. De la primera m’agrada sobretot el final:

higher and higher,
we’re gonna take it,
down to the wire,
we’re gonna make it

Sensacional. És que m’encanten aquests subidons que fan. Ploraria i tot. For Reasons Unknown és de les millors del disc i la tornada de Read My Mind és, simplement, impressionant:

oh well I don’t mind, you don’t mind
‘cause I don’t shine if you don’t shine
before you go, can you read my mind?

Després d’això ens enxufen Uncle Johnny, un pèl diferent a les anteriors però no així menys dolenta, sobretot el final, sublim com sempre, mítica veu del Flowers sempre ben acompanyada pels coros del Keuning i del Stoemer.

Bones és el segon single del disc i és, realment, molt bona. Es mereix ser el segon single? És millor que Sam’s Town, Bling, For Reasons Unknown o Read My Mind? No ho sé, totes són brutals, no podria assegurar quina de les quatre és millor. La introducció amb els teclats és típic d’ells i aquesta tornada...

don’t you wanna come with me?
don’t you wanna feel my bones on your bones?
it’s only natural

...em deixa sense paraules. Per cert, mireu el videoclip, bastant currat (al contrari del de When You Where Young, que no em va agradar gaire…).

Podríem dir que My List és així com un descans després del subidón que porta tot el disc. Més tranquil•leta, li passa com a Uncle Johnny i bàsicament com a totes les del disc, millora cap al final. No és de les millors, però creieu-me, necessària per poder descansar una mica de tanta adrenalina junta i estar preparats per la que ve a continuació.

This River Is Wild és la millor del disc. Així tal qual. Pensareu, joder, que bona que ha de ser perquè després de tot el que ha escrit... Doncs sí. Ho té tot. Podríem dir que és The Killers en estat pur. Té el millor de Sam’s Town, tot concentrat en un sol tema. Començament orquestral potent, un bon ritme de bateria, uns riffs de guitarra igual de bons, una tornada perfecta i tot això gràcies a una veu espectacular i uns teclats al final meravellosos. A vegades penso que al mestre Flowers li haurien de fer un monument per aquesta cançó:

you better run for the hills before they burn
listen to the sound of the world then watch it turn
I just want to show you what I know
and catch you in the current, let you go...

...and watch the clouds fall from the sky
because this river is wild
god speed you boy
this river is wild

Quins versos, quina meravella. Cada vegada que la sento se’m posa la pell de gallina. Brutal. 4 minuts i 38 segons de pur plaer. No m’importaria que el disc tingués només aquesta cançó, l’escoltaria una vegada i una altra sense parar.

Després d’això ja més difícil comentar gaire més, és com si la resta del disc ja no tingués gràcia, total, perquè? This River Is Wild és massa bona. Ja està. Potser la putada de Why Do I Keep Counting? és precisament que va a continuació d’una obra mestra i és clar, cada vegada que comença a sonar me la carrego i li enxufu al repeat del iTunes per tornar a escoltar This River Is Wild. Però vaja, és bona, com totes les del disc. Al nivell de Uncle Johnny.

Us recordeu que al principi del disc ha sonat Enterlude? Doncs Exitlude és com si fos la continuació. Entre Sam’s Town i When You Where Young ja ens deixen amb la mel a la boca. Brandon Flowers tocant el teclat i una melodia suau, molt suau. Doncs bé, aquesta melodia s’acaba als 49 segons però continua quan comença Exitlude i sona la veritable cançó quan s’afegeixen la resta d’instruments i, sobretot, els coros. Quins coros. Meravellosos. Una altra del disc que no em cansaria mai d’escoltar:

we hope you enjoyed your stay
outside the sun is shining
seems like heaven ain't far away

Sempre dic el mateix, però m’imagino al final d’un concert de The Killers, Flowers als teclats, amb el Palau Sant Jordi a rebentar (o a Razz, o al escenari verd de Benicassim, o a on sigui), i tota la penya cantant aquests versos i se’m posa la pell de gallina. Aquesta en directe ha de ser espactacular.

El disc acaba amb dos bonus tracks, Where The White Boys Dance i All The Pretty Face, un parell de bones cançons que tampoc estarien a la altura de les millors del disc però que no sobren de cap manera, sobretot la segona té un gran començament i una tornada bastant bona:

oh I don’t feel like,
I don’t feel like loving you
oh I don’t feel like,
I don’t feel like touching you

En definitiva, una bona manera de tancar un disc tan sublim.

Sincerament, pensava que el Hot Fuss era insuperable. Doncs bé, creieu-me que ho han aconseguit. Encara no n’esteu segurs? Jo mentrestant obriré el meu iTunes i faré click a sobre de This River Is Wild.

Saluts i Indie Rock!