Concert Arctic Monkeys + Mendetz @ Razzmatazz

19:00. Marina. Direcció Sala Razzmatazz.

"-Mirem si hi ha gent, i sinó anem a donar una volta..."

Joder si hi havia gent. La cua donava la volta al edifici, increïble. Pensaves, joder no n'hi ha per tant, en que anem una horeta abans ja en tindrem de sobra per estar a les primeres files... i uns cullons! Sort que ens vam trobar uns amics de la Cris que havien estat fent cua des de les 5:30 (merci Uri i Gerard) i ens van poder colar.


20:00. Obertura de portes de la Sala 1.

Sisena fila, estem bé, un bon lloc, tenim l'escenari bastant a prop. Deixem les coses al guardarroba i ens preparem, càmera en mà, perquè comenci la festa.


20:30. Teloners de luxe: Mendetz.

El grup barceloní apareix donant les gràcies per venir i comencen el show. Tots amb unes ulleres psicodèliques, al seu estil. La nit comença amb el públic una mica fred, cosa que no entenc perquè Mendetz són molt grans, i allà semblava que jo fos l'únic en tota la sala que estava cantant les cançons... em venien unes ganes bojes de saltar i ballar amb cançons com Sofa (la primera que van tocar, gran començament), The Boola, Maximo Truffato o Futuresex. Aquesta és la més famosa i aquí el públic ja va fer alguna cosa més que no pas l'estàtua. La llàstima és que va ser la última (amb prou feines van tocar sis cançons) i no es va acabar de disfrutar de Mendetz al màxim (van faltar temes com The Sheep Omal o Beat It). Al final veure als components del grup recollint ells mateixos tot el material va quedar molt d'estar per casa... molt humils. Amb ganes de repetir.


21:20. Surten els reis de la festa. Arctic Monkeys al escenari.

Després de comprovar tots els instruments una vegada i una altra, per fi, pujen al escenari de Razzmatazz els que la gent havia vingut a veure i havien estat tota la tarda esperant. Aparició estelar amb una cançó del nou disc. Descolocació per moments. La gent s'havia tornat boja completament. Aquell públic quiet i callat de Mendetz de sobte es va convertir en una revolució en forma de olles i empentes per tot arreu, no sabies d'on et venien i la meva màxima preocupació era més bé de no caure que no pas del concert en sí. La va seguir una altra cançó del nou disc, però la histèria absoluta va arribar a la següent cançó: I Bet You Look Good On The Dancefloor. Aquí la gent ja es va desfermar del tot, que sí algú perd una sabata per aquí, que sí un flipat puja el escenari... no havia vist mai res igual. Després d'aquests moments entre el disfrutar i el "què cullons estic fotent jo aquí?" van tocar Still Take You Home, una que tenia ganes de sentir i la veritat, no em va decepcionar en absolut. Grans, grans coros. Una cançó més del nou àlbum, que al fi i al cap va significar un alè d'aire fresc ja que el públic no la coneixia i la gent es va poder calmar una mica.


21:50. Last night these two bouncers...

No recordo ben bé si va ser abans o després de When The Sun Goes Down, però no oblidaré mai aquest moment. Alex Turner comentant alguna cosa amb la resta de la banda, els altres dient que sí sí amb el cap i per uns instants se'm passa pel cap la idea de que toquin From The Ritz To The Rubble i exclamo el nom de la cançó amb força. Efectivament. S'acosta al micro i com si res comença a recitar aquestes paraules que tan estava desitjant. Que gran, memorable. Aquí el públic (i un servidor) va tornar a desmedrar-se per moments i no sé com però vam anar avançant posicions fins quedar-nos per la segona/tercera fila, això sí, vam perdre tant el Jordi i la Natalia com als amics de la Cris.


22:00. Whatever People Say I Am, Thats What I'm Not i nou disc: Brianstorm!

Va ser tota l'estona un intercanvi entre cançons del primer i del segon disc. No van faltar You Probably Couldn't See For the Lights But You Were Looking Straight At Me, el seu single Leave Before The Lights Come On, The View From The Afternoon, Dancing Shoes, Fake Tales Of San Francisco i sobretot la gran A Certain Romance per tancar el concert. Anteriorment havien tocat el seu nou single, Brianstorm, cançó que cada vegada m'agrada més i més.


22:30. Ja s'ha acabat?

Això mateix era el que pensava jo i totes les 1200 persones que estàvem allà. Ja ho havia avisat el Turner abans de tocar la útlima cancó:

"-This is our last song, thank you very much."

I sí sí, el meu pitjor malson preferit es va fer realitat quan van obrir els llums de la sala i van començar a desmuntar l'escenari.

"-No pot ser, no m'ho puc creure. No han tocat Mardy Bum."

Cap bis, amb prou feines van tirar púes i final amb un mal regust de boca. Els havien contractat per una horeta i això és el que van fer, ni més ni menys, estar una hora aproximadament deleitant-nos amb la seva gran música i res més. Indie 100%.

Això els fa ser o molt grans o senzillament quatre niñatos que s'ho tenen massa cregut. Jutgeu-los com millor us sembli, però jo em quedo amb la primera definició, aquests paios són grans, enormes, han estat capaços de només amb un disc al mercat muntar la que van muntar ahir, i això m'ho ha acabat de confirmar.

Els que fa uns mesos deien allò de Don't belive the hype, s'ho poden començar a creure, molts pocs grups poden presumir d'estar on estan amb només un any i mig de vida, caps de cartells de festivals importants arreu del món, les ganes de tornar-los a veure a Benicàssim cada vegada són més grans...


23:00. Aftershow al Pop Bar i foto amb els Arctic Monkeys.

Després del concert ens vam quedar per allà al Pop Bar, i així no havies de pagar entrada després per entrar a Razzmatazz. Tocava descansar una mica ja que el concert havia estat esgotador. Al cap d'una estona veiem que passen per davant nostre dos components del grup. Ens ho acaba de confirmar quan veiem passar el cantant. Estàven per allà voltant! Després de perdre-li la pista, a la segona ens vam poder fer una foto amb el Turner tan jo com la Cris ;)

La nit va continuar a la Sala 1 i la nostra sorpresa va ser trobar-nos tot el grup allà, com quatre paios més disfrutant de les seves birres (com bons guiris) al ritme de Reptilia i com no, èxits seus com I Bet You Look Good... o When The Sun Goes Down. Si més no, surrealista. Ja de pas, vam aprofitar i ens vam fer alguna foto amb ells.


3:30. Per fi posen el sello, estem esgotats.

Pels voltants d'aquestes hores de la matinada (no posaven el sello fins les 3:30...) vam sortir una mica a pendre l'aire i vam decidir de marxar ja que estàvem rebentats. Una estoneta més a la Sala 1, un passeig per l'Atic i les terrasses de Razz i finalment vam marxar per allà les 4:30.

Record d'una nit inolvidable, com totes les que passo a Razz. Sense dubte, la nit va ser més màgica ja que la vaig poder disfrutar amb tu ;) (K)

Salut i Indie Rock!!


SETLIST

This house is a circus
Teddy picker
I bet you look good on the dancefloor
Still take you home
D is for dangerous
When the sun goes down
From the ritz to the rubble
Fluorescent adolescent
Do me a favour
You probably couldn't see the lights but you were looking straight at me
Leave before the lights come on
Brianstorm
What if you were right the first time?
The view from the afternoon
Dancing shoes
Fake tales of San Francisco
A certain romance


Links:
Arctic Monkeys Official Page
Arctic Monkeys Myspace
----------
Mendetz Official Page
Mendetz Myspace
----------
Fotos Concert Arctic Monkeys
Fotos Concert Mendetz
----------
Sala Razzmatazz