Els millors discs del 2008

Aquí teniu els millors discs de l'any per un servidor, que en molts casos han estat també els més escoltats durant els últims dotze mesos. Abscències destacades? Albert Hammond, Jr. i el seu '¿Cómo Te Llama?', els debuts de Late Of The Pier o The Last Shadow Puppets, el nou d'Oasis o algun dels dos grans discs de Los Campesinos!. Tots ells venien directament al darrera de la llista, que podeu veure tot just després del salt.



10. The Wave Pictures - 'Instant Coffee Baby'
The Wave Pictures no són el típic prototip de grup indie. Són i volen ser persones normals que els hi agrada fer cançons amb una guitarra, un baix i una bateria. No necessiten res més per elaborar perfectes melodies pop en els seus més de mitja dotzena de treballs autoeditats per ells. Aquest any han fet el salt a una discogràfica independent, Moshi Moshi Records, per editar aquest gran 'Instant Coffee Baby', on la majoria de temes ja havien vist la llum prèviament en els cd's casolans anteriorment esmentats. Els temes sonen més "polits" que als treballs anteriors (la qual cosa no en tots els casos és millor) i amb la inclusió d'un violí en la majoria.

Escolteu: Leave The Scene Behind, I Love You Like a Madman, Strange Fruit For David. [MySpace]



9. The Kooks - 'Konk'
El segon treball de The Kooks no arriba al nivell del excel·lent 'Inside In, Inside Out' però té els seus moments de glòria, sobretot al principi. Els quatre primers temes fan augurar un disc tan bo com l'anterior però aquest es va desinflant a mesura que vas arribant al final. Especial menció al genial single "Always Where I Need To Be" i a "Do You Wanna", aquesta última sobretot en concert.

Escolteu: See The Sun, Always Where I Need To Be, Do You Wanna. [MySpace]



8. MGMT - 'Oracular Spectacular'
Oracular Spectacular és un disc irregular. Alterna autèntics temazos com "Time To Pretend" o "Electric Feel" amb temes més lents i fluixos en general, com "Pieces of What" o "The Handshake". Tot i això és un bon disc, i a més conta amb una de les millors cançons de l'any.

Escolteu: Time To Pretend, Electric Feel, Kids. [MySpace]



7. Bloc Party - 'Intimacy'
Bloc Party sorprenien aquest estiu anunciant el seu tercer disc a dos dies del seu llançament per internet. Un nou experiment amb alguns grans temes i d'altres una mica massa atrevits, on fins i tot a vegades es feien una mica pesats i podien arribar a cansar. Al final acabava triomfant el de sempre, les guitarres a l'estil de "Helicopter" o "Hunting For Witches", aquí les trobem a "Halo", "Trojan Horse", "One Month Off" o "Talons". Ah sí, també hi ha "Better Than Heaven", no hase falta desir nada más.

Escolteu: Trojan Horse, Talons, Better Than Heaven. [MySpace]



6. The Killers - 'Day And Age'
S'ha parlat molt del tercer àlbum dels de Nevada, amb crítiques de resultats dispars. Evidentment és el seu pitjor àlbum si el comparem amb els dos primers, però en una cosa tothom hi està d'acord: en els temazos que són "Human" i "Spaceman". Hi ha almenys tres o quatre perles més, en les que destaquen per sobre les altres "Losing Touch", l'èpica de "A Dustland Fairytale" o "Neon Tiger". El que sorprèn més és la no inclusió dels b-sides "Forget About What I Said" (el moment amb més guitarres del disc) i "Tidal Wave" a la versió europea. Aquesta última hauria estat un millor final que la fallida "Goodnight, Travel Well".

Escolteu: Losing Touch, Human, Spaceman. [MySpace]


















5. Coldplay - 'Viva La Vida Or Death And All His Friends (Prospekt's March Edition)'
Coldplay ens deleiten amb un disc entre íntim i èpic, bastant instrumental, una barreja entre els dos primers i l'anterior. "Life In Technicolor" fa de perfecta intro per una successió de grans cançons, cada una millor que l'anterior. Especial menció a les grans balades pop que són "Lovers in Japan" i "Strawberry Swing". Tothom coneix "Viva La Vida", així que no cal ni mencionar-la, així com el menys aconseguit primer single "Violet Hill". A l'edició de Prospekt's March, a més, hi han inclòs una versió extensa cantada de "Life In Technicolor" i la millor cançó de tot el doble CD, "Glass Of Water". També hi ha una versió de "Lost!" amb Jay-Z força interessant.

Escolteu: Life In Technicolor, Viva La Vida, Glass Of Water. [MySpace]



4. The Teenagers - 'Reality Check'
The Teenagers debuten amb un gran disc a l'altura de que sel's esperava després d'haver conquerit mig món amb els singles "Homecoming", "Starlett Johansson" o "Fuck Nicole" l'any passat. Aquestes precisament són de les millors del disc juntament amb l'encertadíssima "Love No", però la resta igualment està plagadíssima de bons moments. "Feeling Better", "Streets Of Paris", "Make It Happen" o "III" és del millor que hem escoltat aquest any. Menció especial al seu concert al Pop Bar el passat octubre desgranant una per una totes les cançons que acabo de citar amb una efectivitat aplastant.

Escolteu: Homecoming, Love no, Starlett Johansson. [MySpace]



3. Vetusta Morla - 'Un Día en el Mundo'
La gran sorpresa d'aquest any per mi. Com ja he comentat al post de les millors cançons, es pot fer molt bona música indie cantant en castellà, i aquesta n'és la prova. El debut dels madrilenys Vetusta Morla és un recull de cançons cuidadíssimes, uns instruments perfectament compenetrats i una veu particular però efectiva. Tot el disc és una meravella, això sí, destaquen per sobre les demés "Valiente" i la sensacional "Copenhague", una de les cançons de l'any.

Escolteu: Copenhague, Valiente, La Cuadratura del Círculo. [MySpace]



2. Cazals - 'What Of Our Future'
L'esperadíssim debut de Cazals per fi ha vist la llum aquest any. El disc és una recopilació de les millors demos editades abans en alguns pocs singles, com "Poor Innocent Boys" o "Life Is Boring", que no està a la llista del millor de l'any perquè és del 2007. Per acabar d'arrodonir-lo, han inclòs temes com "Somebody, Somewhere", "Control OSS-117" o "Both Sides", genials peces indie-pop que fan de 'What Of Our Future' una escoltada exquisida.

Escolteu: Somebody Somewhere, Life Is Boring, Control OSS-117. [MySpace]



1. Foals - 'Antidotes'
La primera cançó que vaig escoltar de Foals va ser "Hummer", ja farà prop d'un any, quan el Amable va situar la cançó amb les millors de l'any passat. No li vaig donar molta importància fins que vaig decidir recuperar-los quan els van confirmar pel Summercase 08. No em va suposar un esforç gaire gran enamorar-me de temazos com "The French Open", "Cassius" o "Balloons". Més tard vindrien "Red Socks Pugie" i "Olympic Airways", per finalment caure rendit als peus de "Tron", "Heavy Water" o "Big, Big Love (Fig. 2)". El pitjor de tot va ser veurel's en directe a Razz Club, i és que en directe són impressionants, brutals, cada una que tocaven era millor que l'anterior i fins i tot em van fer arribar a pensar que "Electric Bloom" era la millor del disc, mare meva, que bèstia. De seguida van tirar la meva teoria per terra acabant el concert amb "Two Steps, Twice". Crec que trigaré bastant en escoltar alguna cosa millor. Una obra mestra, on en la seva versió de 2 CD s'inclouen també l'esmentada "Hummer" i "Mathletics", els seus dos primers singles.

Escolteu: The French Open, Cassius, Balloons. [MySpace]