Top 5 - PS'12 (01/06)

5) Wavves - "King Of The Beach" / "I Wanna Meet Dave Grohl"

 [+/-]

4) M83 - "We Own The Sky" / "Midnight City"

 3) The Rapture - "Echoes" / "How Deep Is Your Love?"

 2) Girls - "My Ma" / "Vomit"

 1) Jeff Mangum - "Two Headed Boy"

Mando Diao i Herman Dune, al BAM

Mando Diao i Herman Dune seran els grups encarregats de tocar aquest any pel concert anual organitzat per la Fàbrica Damm durant les festes de la Mercè. Serà el pròxim dissabte dia 24 de setembre a l'Antiga Fàbrica Damm, al número 515 del carrer Rosselló. També els acompanyaran la banda local 4t 1a. Els horaris de les actuacions són els següents:

19:30 4t1a (quart primera)

21:00 Herman Dune

22:30 Mando Diao

Més informació a la web del BAM.

Contenido oculto

Nedant entre gent normal. Festival Embassa't 2011

El passat dissabte 9 de Juliol es va celebrar a Sabadell la tercera edició del festival Embassa't (Festival Independent del Vallès) competint amb altres propostes consolidadíssimes tan desitjables com el PopArb o altres més mainstream com el Cruïlla BCN. Amb els omnipresents Manel de caps de cartell, però amb una resta d'aquest de luxe, és aquest un festival que no s’haurien de perdre. Unes 10 hores de música a l'aire lliure, gespa lluent i amb l'escenari al costat d'una piscina. Perfecte.

I si el recinte ja era del tot agradable, els concerts ho van ser encara més. A part dels ja esmentats Manel, el cartell el completaven els suecs The Amplifetes, uns joveníssims French Films o els cada vegada més sol•licitats (i un servidor que s'alegra) Odio París, a part d'algunes bandes locals amb molt bona projecció, tot això amenitzat entre concerts per djs de qualitat.

Encengueren la metxa dels locals Delivery, rock amb algun riff bo, encara que el seu concert no va aconseguir lluir del tot a causa d'algun problema amb la veu. Tot i això, correctes. Millor van estar els sorprenents O Valiant Hearts, amb la seva proposta de post-punk a l'estil de bandes com Interpol o Editors (aquestes veus!). Sorprenent a propis i estranys, la seva va ser una autèntica lliçó d'actitud i de com aprofitar la mitja hora escassa de concert que van tenir, amb especial atenció a temes com "Sticky Love", "Skinny Deep" o el que és el seu primer single, "Violence". Caldrà seguir-los la pista, donaran molt a parlar. Van completar el trio de bandes locals els egarencs Sense Sal amb el seu folk pop alegre i vital. Amb el ganxo de la seva proposta propera a uns Manel que tocarien més tard, els egarencs ens van demostrar per què han guanyat alguns premis maqueters i segueixen endavant en el concurs Sona 9 d'aquest any. Amb la versió de "5 YearsTime" de Noah And The Whale ja es van guanyar el meu vot, això segur.

Odio París van ser els següents a actuar. El seu és realment de traca. El volum de la seva actuació deuria superar amb escreix els decibels permesos per la llei. Van oferir un bon espectacle repassant el seu debut, maltractant la salut dels nostres timpans alhora que fent-nos vibrar amb temassos de la talla de "Infierno", "Don de Traci", "Cuándo Nadie Pone Un Disco", "Ahora Sabes" o l’enorme versió de "Electricity" de OMD que es van marcar gairebé al final. Brutals.

Amb la lluna ja sobre els nostres caps i el recinte pràcticament fins a la bandera, van començar puntuals a les 22:55 h. el grup estendard de la nit. Aquest gran fenomen del pop català que és actualment Manel, els quatre cavallers del barri de Gràcia pujaven a l'escenari a desgranar en una hora i mitja el millor dels seus dos discos publicats fins ara, amb especial atenció al segon d'ells. Oferint el seu set habitual en aquesta gira, van començar forts amb "El Miquel i l'Olga Tornen", "La Bola de Cristall" o "Pla quinquennal", encara que la primera gran ovació de la nit va ser per "Boomerang". Alternant "Dona Estrangera" amb "Flor Groga" o l'enorme "A La Que El Bernat Se't Troba" amb "Aniversari", anàvem arribant al colofó final, aquest grandiós final que és "Benvolgut", i que les gairebé 1700 persones que estàvem allà ens encarreguem de cantar a ple pulmó. I van marxar victorejats per tornar a pujar a tocar "La Gent Normal" i "Al Mar!", i així una altra vegada per acabar en el segon bis en gran amb "Deixa-la, Toni, Deixa-la". I,finalment, els quatre cavallers es van anar com quatre reis.

French Films van saber aprofitar l'estada de tota la gent que hi havia i a tots aquells que estàvem disposats a ballar de valent. Els seus ritmes pop i la seva gran facilitat per fer-te moure l'esquelet van quedar patents des del minut 1 amb els temes del seu primer EP: "Golden Sea", "Take You With Me", "Lift Me Up" i "Dropout Jr" es succeïren amb els del seu pròxim i imminent debut, que van pintar realment bé. Van acabar precisament amb el primer avançament d'aquest, "Convict". Era la primera vegada que trepitjaven territori català i van prometre que no seria l'última.

Després va arribar el torn de The Amplifetes i la seva proposta descaradament electrònica. Si ja ho havíem donat tot amb els finlandesos, els suecs no podien ser menys. Aquests nòrdics, en fi. Arguments els sobren: “Somebody New", "Blinded By The Moonlight", "Fokker" o "It's My Life" són autèntiques bombes en directe i així ens ho van fer saber. Festassa.

Va tancar la nit dj Maadraassoo, fent valer la seva condició de privilegiat dels plats i demostrant el perquè és un fix de Razz Club o perquè està any sí any també entre el cartell del FIB. Va acabar punxant "La Gent Normal" enllaçant amb el "Common People" de Pulp, la seva versió original, per al delit dels supervivents que tancàvem el recinte. Molt gran. Igual que aquest festival, petit al mateix temps que gran, fet per i per a gent normal.

Recomanacions pel FIB 2011

Estar clar que el cartell del FIB d'aquest any no ofereix massa coses a part dels grans caps de cartell que són The Strokes, Arctic Monkeys, Arcade Fire, Portishead i Primal Scream. Amb un cartell amb moltes ofertes que podrien ser atractives pels fibers vinguts de les illes, els autòctons ens quedem a mitges amb propostes locals que deixen bastant que desitjar, amb algunes excepcions.

Contenido oculto

Dijous és el dia més pro-UK. The Streets com a nom més gran (de veritat no van trobar res millor?), seguit del dubstep de Chase & Status o Pendulum, el que més ens atrau és l'actuació de Crystal Fighters o la madrilenya Russian Red. Aquesta última coincidirà en horari amb Anna Calvi, una homónima bastant més rockera.

El divendres prohibit perdre's l'actuació del millor directe espanyol que hi ha actualment: Nudozurdo. Després no podem deixar passar l'ocasió de veure al frontman de The Killers, Brandon Flowers, això sí, coincideix amb l'actuació d'un clàssic com són The Undertones. Elbow o Art Brut, i a continuació el que un sevidor ha estat esperant durant anys: The Strokes. Acabarem la nit ballant amb James Murphy i Friendly Fires.

Dissabte haurem d'entrar aviat si no ens volem perdre a Nadadora o Tame Impala, després Lori Meyers ja els tenim molt vistos, però hem pogut comprovar que la seva aposta actual és més que bona. Al acabar volem veure Bombay Bicycle Club i segurament passarem de Mumford And Sons. Beirut en directe promet ser de pell de gallina, però la mala sort ha fet que coincideixi amb un dels grups més en forma dels últims anys: Arctic Monkeys. Imperdibles. Acabarem la nit rememorant el Screamadelica de Primal Scream i com que segurament es solaparà amb Fake Blood, anirem a saltar amb el nostre amic Amable.

Diumenge és el dia que comença més fort, amb Antònia Font i el post-rock amb pinzellades metal de And So I Watch You From Afar ben aviat, seguit de una debilitat personal: The Joy Formidable. Al acabar ens anirem a Noah And The Whale, i després Portishead. Coincideix un tros amb The Go! Team, així que potser acabem allà, o fent lloc per l'últim cartutx de la nit i del festival: Arcade Fire. Ganes!

L'Embassa't tanca el cartell

Els últims noms a sumar-se al cartell del Festival del Vallès per l'edició d'aquest any són The Amplifetes i O Valiant Hearts.

Pels qui no els coneguin encara, els suecs The Amplifetes practiquen una barreja d'indie pop, electrònica i funk tremendament addictiva. Només cal que escolteu el seu disc de debut The Amplifetes per descobrir com temes de la talla de 'Somebody New', 'Blinded By The Moonlight', 'Fokker' o 'It's My Life' ens faran ballar all night long sense parar ni un moment.

Per altra banda, la confirmació de la banda local O Valiant Hearts fa que estiguem davant d'un dels grups més prometedors de l'escena independent del nostre país. Combinen perfectament unes melodies envolvents amb riffs de guitarres afilades, una línia de baix punyent i una bateria poderosa, amb l'acompanyament del sintetitzador com a arma principal per crear ambients que els diferencien de qualsevol altra banda aconseguint un so propi i característic. Un so que beu del post-punk de grups com Interpol però que sobretot és rock amb majúscules. De moment només podem escoltar el single 'Violence' al seu MySpace, així que si us quedeu amb ganes de més l'única opció serà no perdre's la seva actuació a L'Embassa't d'aquest any.


Recordeu que L'Embassa't es celebrarà el 9 de juliol a la Bassa de Sant Oleguer de Sabadell amb Manel de caps de cartell juntament amb els finlandesos French Films (pop de lleugera digestió, a l'estil The Drums, molt recomanables) i Nueva Vulcano, a part dels ja esmentats anteriorment i de les bandes locals Delivery i Sense Sal.

Per més informació i detall de les entrades visiteu la pàgina web | Embassa't

SOS 4.8 2011: Dissabte

El segon dia tampoc va començar com volíem: les entrades per Patti Smith a l'auditori s'havien acabat. A mitja tarda, així com qui no vol la cosa, les 1000 localitats havien volat com si res. Resignats doncs, vam anar a ballar una estona a l'escenari SOS Club Ron Barceló amb Pin&Pon djs, Elyella djs i el dj set de Caribou. De les Aias al Columpio Asesino, de Nirvana a Triángulo de Amor Bizarro i així anaven sonant un darrera l'altre els pedazo temazos que ja feien intuir que aquella seria una gran nit.

Vam estar mitja horeta amb Caribou (allò estava a petar) i vam dirigir-nos cap a White Lies. Els britànics ja havien demostrat el seu contundent directe feia poc menys de dos mesos a Madrid i Barcelona, i aquí, amb poca cosa van aixecar una gran expectació. I dic poca cosa perquè em va semblar que els va faltar aquell punt d'implicació i ganes que sí van tenir a l'Apolo, cosa que va fer que el seu concert li manqués una mica de potència. Potència per clavar l'èpica de cançons com 'Death' (tot i així el millor moment junt amb la final 'Bigger Than Us'), 'Unfinished Business' o 'To Lose My Life'.

Al acabar va venir el gran dilema i la pitjor solapació del festival: Editors es solapava quasi sencer amb Standstill i amb el final de Mujeres i quasi tot Everything Everything. Vam descartar Standstill i la seva posada en escena de Rooom (una pena) i ens vam decantar per Tom Smith i companyia.

Però primer tocava una estona de garage rock fàcil i contundent, una de Mujeres. El grup de Barcelona és un dels més aclamats de l'escena catalana per un servidor, i clar, comencen a sonar els hits un darrera l'altre, 'I Walked The Line', 'Oh My!', 'Amusement', 'Blood Meridian' i un perd el nord: que si saltar com un desbocat, que si fer el guitar hero amb la cama, que si caure de cul mentre et graven en vídeo... una autèntica bogeria! Grans no, enormes. Com sempre.


Abans que s'acabés i ja sentint les primeres notes de 'Camera', intentavem apropar-nos a buscar un bon lloc per veure Editors. Hi havia ganes (ara feia temps que no els veia) i van complir amb nota. Una de les millors actuacions de l'escenari Estrella Levante, van demostrar que el seu tercer treball és millor del que sembla. Sobretot 'You Don't Know Love', aquesta joia en què és un dels pocs moments on podem escoltar les velles guitarres dels primers Editors, aquells del Back Room i el And End Has A Start. Precisament la que dona nom al segon disc de la banda és la que va començar a aixecar més al personal, seguida de la ja comentada 'You Don't Know Love' i 'The Racing Rats'. Però on van guanyar definitivament va ser amb un tram final de concert brutal, de manual: 'Munich' i 'Smokers Outside The Hospital Doors' així seguides, pim-pam, perquè no baixi la cosa et posen mes en tensió amb la gran 'In This Light And On This Evening' (cançó que obre el seu tercer disc) per clavar-te l'estacada final amb 'Papillon' i 'Fingers In The Factories'.

Només vam poder estar un parell de cançons a Everything Everything, però en vam tenir més que suficient per comprovar que segueixen amb forma després de veure'ls pel seu pas pel BAM de l'any passat amb el seu so entre Foals, Maxïmo Park i Passion Pit: 'Suffragette Suffragette' i 'Photoshop Handsome' van sonar fantàsticament bé.


Després tocava el cap de cartell més gran del festival: Suede. La banda dels noranta vindria a interpretar els seus millors hits, i així va ser, clavant el setlist de cada un dels concerts de la seva gira de reunió. Evidentment, els que en som fans vam flipar amb 'Trash', 'Animal Nitrate' o 'We Are The Pigs' mentre el seu carismàtic líder Brett Anderson anava d'una banda a l'altre del escenari descordant-se cada vegada més botons de la camisa. Ja estava quasi amb el tors descobert quan van sonar 'So Young', 'Metal Mickey' i és clar, 'Beautiful Ones' que va tancar el set amb el seu mític "La la la la la..." impressionant, gallina de piel com diria aquell. El llegat de Suede és gran i així ho van demostrar.

Va fer mal perdre'm !!!, però el cansanci ja començava a manifestar-se obertament i vam fer mitja horeta-tres quarts de descans abans de que comencés el concert de Lori Meyers. La banda granadina estava programada a l'escenari gran després d'una banda històrica, a quasi les 2 de la nit de l'últim dia del festival. Qui és el llest que ho ha fet així? pensava jo que un grup com Lori Meyers no aconseguiria reunir massa públic i podríem estar relativament còmodes. Error: 40000 persones es van posar d'acord en cremar l'últim cartutx corejant himnes de l'indie espanyol com són la boníssima 'Viaje de Estudios' o 'Luces de Neón' i acabant amb 'Mi Realidad' i 'Alta Fidelidad'. Tot el SOS 4.8 potes enlaire. Déu n'hi do.


Fotos de Suede i Editors cortesia de RTVE.

SOS 4.8 2011: Divendres

Des de ja fa uns anys que Murcia es tenyeix d'indie per a principis de maig. Amb un cartell molt ben elaborat i amb propostes de tot tipus (rock, pop, electrònica) el SOS 4.8 d'aquest any ha passat la confirmació definitiva i ja hi ha alguns rumors que diuen que passarà dels dos als tres dies de festival, el qual seria el pas lògic veient l'èxit que té any rere any. Èxit més que merescut, i que passem a relatar a continuació.

I això que el primer concert del dia no va ser el que ens esperàvem. Entre Manel i The Kooks anava la cosa, el qual suposava la primera solapació dolorosa de la nit. Com que els britànics estan en un moment d'impàs enter segon i tercer disc i desde el Summercase del 2008 que no es passaven per aquí, ens vam decantar per ells. Doncs bé, els de Brighton amb el seu frontman Luke Pritchard al capdavant van oferir un concert irregular, on el so no va ser del tot bo (potser pel fet de ser el primer i tal) i amb alguns moments d'avorriment, sobretot quan tocaven alguns temes nous i els allargaven en excés, en un intent de voler fer veure al seu públic que són millors músics del que semblen. Però no, Luke, on la gent disfruta més amb vosaltres és ballant i corejant sense parar els hits que teniu, i és amb cançons com 'Always Were I Need To Be', 'Do You Wanna' , la enorme 'Naive' o la última 'Sofa Song' que triunfeu de veritat.

Acabant The Kooks ens anem directe cap a l'escenari Jagermeister on Triángulo de Amor Bizarro havien agafat el relleu de Manel i es començaven a destapar amb la seva barrera de soroll shoegaze més potent i les seves lletres tan infeccioses. Convincents, vam cantar allò de "Arréglame, arréglame..." i allò altre de "La luz en ti, está muerta" mentre fèiem una cervesa i anavem a sopar abans d'anar a veure el primer plat fort de la nit: Vetusta Morla.


Els madrilenys presentaven nou disc, Mapas, disponible només a partir de pocs dies abans. Això va fer que, a excepció d'algun single o avançament previ com 'En El Río' o 'Lo Que Te Hace Grande', la majoria de cançons noves que van tocar no acabessin de convèncer al personal. A falta d'escoltar-lo una mica més podem dir que el nou disc de Vetusta Morla és bastant més elaborat i menys directe que el primer, però hi ha sobretot una cançó que destaca sobre les altres: 'Los Días Raros', col·locada en primer lloc, comença lenta per acabar en un tram final apoteòsic allargant-la fins als 6 minuts. Al concert van començar amb aquesta i clar, un servidor ja se'l van posar a la butxaca. Seguint amb algunes esmentades anteriorment van rebre la primera gran ovació de la nit amb la meravellosa 'Copenhague', per deixar cap a la meitat del concert 'Sálvase Quien Pueda' o 'Valiente' i pel final 'La Cuadratura del Círculo', cançó que ja no vem escoltar perquè vam anar de pressa i corrents un altra vegada cap al Jagermeister on Two Door Cinema Club estaven oferint un dels millors espectacles del festival.

Després de blasfemar l'imblasfemable al veure que arribavem als últims versos de 'Undercover Martyn' (la meva preferida), vam comprovar l'error dels organitzadors en no programar-los per l'escenari Estrella Levante. Allà hi havia una gentada de por, vam col·locar-nos cap al final (per no morir aplastats, bàsicament) i vam ballar com a posseïts tots i cada un dels hits incontestables del seu debut Tourist History fins que es va acabar. Així es van anar succeïnt un darrera l'altre 'Something Good Can Work', 'Do You Want It All?', 'Come Back Home', 'What You Want' o 'I Can Talk', perfectament interpretats pel trio irlandès. Molt grans, el millor del divendres i quasi també del festival. Fins i tot van tocar alguna cançó nova deixant clar que la seva no serà una moda passatgera.


A continuació tocava el torn de la psicodèlia-pop de MGMT, grup que tenia moltes ganes de veure per comprovar de primera mà algunes opinions que havia llegit sobre el seu directe. La conclusió és que no em van semblar tan dolents com m'havien pintat, però estar clar que no va ser de les millors actuacions del festival. Va caure gran part del segon disc, i si és veritat que peces com 'Flash Delirium' o 'Brian Eno' donen la talla en directe el que realment volia la gent eren els seus tres singles més famosos del seu primer disc: 'Time To Pretend' cap al principi, 'Electric Feel' una mica després i després del bon experiment que és 'Siberian Breaks' per fi va sonar el que tots haviem vingut a sentir. Una breu introducció de guitarra, sintetitzador i play. 'Kids', el track número 5 del Oracular Spectacular, sonava als enormes altaveus de l'escenari principal mentre els diferents membres del grup anaven marxant quedant-se únicament els dos frontmans Andrew VanWyngarden i Ben Goldwasser micro en mà, cantant (o fent veure que cantaven) allò del "Control yourself, take only what you need from me". Bogeria col·lectiva, l'escenari s'enfonsava, brutal. I ja està, vam marxar abans que tornessin a sortir per fer els bisos, no fos cas que ens traiessin el bon sabor de boca amb el que ens havíem quedat.

Finalment i des de la distància vam poder vibrar amb el show de The Bloody Beetroots Death Crew 77: la cosa està entre l'electrònica més theloftera, el hardcore, el punk i el rock dur. En aquest cas, el duet de djs de les màscares de Venom es converteix en trio amb bateria, plats i un que tant et toca la guitarra com et canta (per dir alguna cosa). El resultat és bastant brutal i evidentment, no apte per a tothom.

Després de que Steve Aoki no ens acabés de convèncer per quedar-nos-hi més estona i sabent que l'endemà teníem un altre intens dia de festival, vam anar marxant cap a l'hotel a recuperar forces i dormir una mica, que ja ens feia falta.


Fotos de Vetusta Morla i Two Door Cinema Club cortesia de RTVE.

Itinerari FIB Heineken: Diumenge 19

Diumenge és el pitjor dia en quant a solapacions es refereix. A més, la resta del dia deixa bastant que desitjar.

19:35 - Klaus & Kinski: La revelació estatal ve de Múrcia i es diuen Klaus & Kinski. Ens quedarem mitja horeta.

20:00 - CatPeople: Els viguesos afincats a Barcelona els tenim ganes de veure en directe després de l'acústic de fa un temps al FNAC. De ben segur que el Verde no se'ls quedarà gran.

21:45 - TV On The Radio: No podem deixar l'oportunitat de veure els de Brooklyn dalt d'un escenari, per molt que a la mateixa hora toquin els nous Interpol a l'escenari del costat. La seva barreja de soul, funk i rock pot ser un dels concerts imprescindibles i "Wolf Like Me" un dels moments del festival.

Alternativa - 21:30 - White Lies: Era una de les meves apostes d'aquest any però la terrible solapació amb TV On The Radio els fa deixar per la pròxima ocasió.

23:15 - Friendly Fires: Tan Friendly Fires com The Psychedelic Furs com Lykke Li no ens diuen res però ens decantarem per el pop festivaler dels anglesos.

01:00 - The Killers: Pete Doherty estarà tocant a la mateixa hora, però The Killers són The Killers i estarem a l'Escenario Verde al peu del canó preparats per l'espectacle en majúscules que ens oferiran els quatre cowboys de Las Vegas. Un llaç perfecte per acabar el nostre pas pel FIB.

Alternativa - 00:45 - Pete Doherty: Pels típics que estiguin farts d'escoltar "Human" als 40 Principales i hagin desenvolupat una fòbia crònica pel quartet americà, l'alternativa és el sempre polèmic Pete Doherty, amb cançons del seu disc en solitari, temes de Babyshambles i amb una mica de sort fins i tot cau alguna de The Libertines.

03:00 - rinôçérôse: Si ens queden forces (no ho crec), ens quedarem a ballar al son dels beats i riffs de la banda francesa.

Itinerari FIB Heineken: Dissabte 18

Continuen les solapacions doloroses, en un dia que encara podria haver estat pitjor. Ens expiquem:

20:00 - The Unfinished Sympathy: No hi ha discusió, hi ha ganes de tornar a escoltar als catalans després de que cancel·lessin al Razz a principis de juny i d'escoltar el seu nou disc, 'Avida Dollars'.

21:30 - Lily Allen: Del més comercial d'aquesta edició del festival, volem veure a la britànica perquè diuen que ofereix un bon show, l'últim disc té temazos com "Fuck You", "Not Fair" o "The Fear" i, perquè no, està de molt bon veure.

Alternativa - 21:20 - Russian Red: La competència espanyola a Lily Allen és la dolça veu de la madrilenya Lourdes. En contra té que ja està una mica sobada i que es prodiga bastant per tot el territori espanyol.

22:45 - The Wave Pictures: Els anglesos són una debilitat personal. Després del recital que van oferir pel seu últim pas per Barcelona, els veuríem infinites vegades sense cansarnos mai. Acaben d'estrenar nou single, "Watching Charlie's Angels", que els retorna al so del gran 'Instant Coffee Baby'.

00:00 - Delorean: Havia de passar. El dia que hi ha més coses interessants veure, es solapa Franz Ferdinand amb quasi el concert sencer de Delorean i el principi de Foals. Estarem mitja horeta, això sí, seran trenta minuts de festa, ball, temazos i rock que ens deixaran amb ganes de més.

00:30 - Franz Ferdinand: Als escocesos no ens els perdríem per res del món. El seu concert a l'Espacio Movistar va ser el millor directe de l'any passat. Espectaculars.

01:45 - Foals: Esperem que la bona de la Peaches s'enrolli, o que pillin una bona turca al backstage abans d'actuar, o el que sigui però que comencin 20 minutets més tard perquè tinguem temps d'arribar a l'inici del seu concert. Una altra debilitat meva, la revelació de l'any passat amb una obra mestra com és 'Antidotes', estrenaran nou material en directe. Si no vau estar al Summercase o al concert de finals de novembre de l'any passat a Razz, prepareu-vos per un dels concerts amb majúscules d'aquest FIB Heineken.

02:30 - 2 Many Dj's: Els hem vist vegades, però els belgues sempre són una assegurança. Que no pari la festa.

05:30 - Steve Aoki: Si ens queden forces per arribar en condicions a les 05:30 de la matinada, a petarla a l'escenari FiberFIB amb Steve Aoki i a veure com surt el sol de camí al camping.

Itinerari FIB Heineken: Dijous 16 i Divendres 17

Dijous és un dia per quedar-se al Escenario Verde tota la nit, si bé és cert que ofereix altres noms destacats com The Walkmen, Los Coronas, Gang Of Four o Kevin Saunderson si us agrada l'electrònica, que un servidor es quedarà sense veure perquè optarà pel següent recorregut:

18:45 - The Coronas: Pop fresc i lleuger per començar aquests quatre dies a càrrec dels irlandesos.

20:30 - The View: A la mateixa línia que els anteriors, tenim al quintet de Dryburgh amb més nom i un notable segon disc a la butxaca des de principis d'any. Avalats estan després del recital del Summercase 2007. Típic producte NME, amb això s'inclouen la gran quantitat de guiris que hi haurà entre el públic.

21:30 - Mystery Jets: 'Twenty One', l'últim disc del britànics compta amb temes com "Hideaway", "Veiled In Grey", "Half In Love With ELizabeth" o la genial "Two Doors Down" que són la perfecta excusa per calentar motors pel primer plat fort del festival.

Alternativa - 22:00 - Los Coronas: El surf-rock dels espanyols els converteixen en una opció més que interessant pels que busquin ganes de festa. Ens quedem amb els primers davant la oportunitat de poder veure'ls bastant més sovint que els anglesos.

23:00 - Oasis: Com hem dit abans són el primer plat fort del festival, els germans Gallagher no necessiten presentació. Prepareu-vos per un continu de greatest hits dels de Manchester en el que promet ser un dels concerts del festival, que de ben segur que ho serà si és com va ser fa quatre mesos a Badalona. Noel, cansat, insinua que aquesta podria ser la seva última gira.

01:15 - Glasvegas: La revelació de l'any passat, un altre producte made in NME, ens arriba el pop rock més obscur de les illes des de Glasgow, Escòcia.

02:45 - We Are Standard: Una mica de festa a càrrec dels vascos per acabar el primer dia. Ballarem "The Last Time", "The Present", "On The Floor" o "Txusma Remix" i ens anirem a descansar i agafar forces per la resta de dies que de ben segur les necessitarem.


Divendres és possiblement el dia més fluix del festival, i a sobre, coincideixen en horari els plats forts del dia: Kings Of Leon i Los Planetas. Tela.

18:30 - nudoZurdo: Divendres s'haurà d'anar aviat al recinte si no ens volem perdre a uns dels millors grups de l'escena rock espanyola.

21:30 - Magazine: Després de vagar sense rumb concret pel recinte que aprofitarem per inspeccionar el terreny, ens passarem un ratet pels concerts de Nacho Vegas i Paul Weller a veure de què va la cosa i ens plantarem a l'escenari Fiberfib a punt per escoltar com sonen aquests dinosaures del post-punk.

22:50 - Los Planetas, 23:00 - Kings Of Leon: Primer gran dilema, ens quedem al concert del probablement millor grup indie espanyol de sempre o ens anem a veure el country rock dels americans? La resposta, si els granadins decideixen tocar un setlist amb els seus greatest hits ens quedarem, si no, anirem cap al Verde de cap.

00:30 - The Horrors: Creuem els dits perquè toquin "Sea Within A Sea" durant la primera mitja hora.

01:00 - Maxïmo Park: Un dels grups sortits de la fornada de fa uns cinc anys de les illes, els de Newcastle venen amb un bon tercer disc. Amb ganes d'escoltar-los un altre cop en directe, com sempre no fallen mai.

02:00 - Boys Noize: Acabarem amb una mica d'electro-tecno del dj alemany. Tampoc falla mai, no defraudarà amb la seva sessió.

Alternativa - 02:55 - Yuksek: Si ens cansem del tecno de Boys Noize, sempre podem passar-nos per la carpa FibClub a escoltar com sona aquesta fusió daftpunkiana d'electrònica i pop d'una de les revelacions sortides del país veí.

El que li queda al FIB per confirmar

Que són una dotzena de noms aproximadament. Segons els amics de Indiespot falten per sumar-se a la festa grups com Keane, Vetusta Morla o Peter, Bjorn and John a part dels anglesos The Wave Pictures que ja vem anunciar des d'aquí fa un temps.

Per la part d'electrònica i djs tindrem a The Juan Maclean, James Holden i Christian Smith o els francesos Birdy Nam Nam mentre que les bandes restants seran els nacionals Delorean i L.A. i de la resta del planeta Glass Candy i Junior Boys.

A més a més tindrem els djs Dorian dj i Miqui Puig dj per animar les carpes de la nit del dissabte.

Si no hi ha alguna altre sorpresa, aquestes seran les últimes confirmacions del FIB més polèmic de la història. Polèmic tan per la discutida qualitat del cartell com per esgotar completament amb més de tres mesos d'antel·lació. Des d'aquí creiem que hi ha material suficient i de sobres com per considerar-lo un molt bon cartell, però això va per gustos.

La Habitación Roja i We Are Standard a la Telecogresca '09

Les dues bandes, que formen part del catàleg de Mushroom Pillow, seran els grups indies que tocaran al festival Telecogresca d'aquest any. La Telecogresca és la festa universitària més gran de tot el país, organitzada pels estudiants de Telecos de la UPC de Barcelona, i aconsegueix reunir a unes 15.000 persones al Parc del Fòrum amb grups de tots els estils. Aquest cop La Habitación Roja i We Are Standard compartiran cartell amb Soziedad Alkoholika, Boikot, La Troba Kung-Fú o djs de la talla de John Acquaviva o Amo + Navas.

La festa serà el dia 9 de maig al Parc del Fòrum a partir de les 21h. Les entrades costen 15€ anticipada i estaran a la venda a partir del 27 d'abril al Campus Nord UPC i al 29 d'abril a altres facultats o per internet a través de Servicaixa i Ticketmaster. Correu a comprar la vostra abans que s'esgotin!

Més informació a la pàgina oficial de la Telecogresca. Us hi esperem.

Més noms pel FIB 09

I aquesta vegada m'han agradat bastant més que les anteriors. Semblava que amb els quatre caps i els abonaments esgotats ja no tindriem gaires sorpreses més a incorporar al cartell, sobretot després de les desil·lusionants últimes tandes de noms, però amb aquests ens han tornat les ganes del principi. Així doncs, se sumen a la cita el math-rock de Foals, els veterans Television Personalities, la parella de dj's membre de Soulwax 2ManyDJs o els catalans The Unfinished Sympathy, juntament amb la cantautora espanyola Christina Rosenvinge, entre altres.

Després del salt teniu totes les noves incorporacions, només una cosa que no sé si m'ha agradat o no al veure com queda la distribució dels grups per dissabte: només espero que Franz Ferdinand no es solapi amb Foals (Escenario Verde sisplau) i Steve Aoki amb 2ManyDJs, encara que entre aquests últims ja sé què triaria. En el primer dels casos no ho tinc tan clar... el que podria ser apoteòsic seria una nit amb Franz Ferdinand-Foals-Steve Aoki-2ManyDJs seguits, seria bàsicament la nit. Preparem-se per la festa.

Noves incorporacions al FIB 09:

2ManyDJs (BEL)
La Bien Querida (ES)
Christina Rosenvinge (ES)
Cooper (ES)
Fangoria (ES)
Foals (UK)
Giant Sand (EEUU)
Justus Köhncke (ALE)
Television Personalities (UK)
Oblique (ES)
The Unfinished Sympathy (ES)
Més info | FiberFIB

El FIB esgota abonaments

El FIB Heineken 2009 ha esgotat tots els abonaments de 2, 3 i 4 dies per la seva edició d'aquest any. A conseqüència d'això, la organització a posat a la venda un pack d'entrades de 4 dies sense dret d'acampada al preu de 170€. També queden disponibles entrades de dia.

És la primera vegada que s'esgoten tan ràpid els abonaments, a falta encara de més de tres mesos pel festival. Ens esperen Oasis, The Killers, Franz Ferdinand, Kings Of Leon, TV On The Radio, The Wave Pictures, White Lies, Glasvegas, Late Of The Pier, Maxïmo Park, Steve Aoki i un llarg etcètera als escenaris de Benicàssim els dies 16, 17, 18 i 19 de juliol. (Via: FiberFIB)

Animal Collective al Sónar

El Sónar acaba de confirmar en exclusiva l'actuació de Animal Collective pel dissabte 20 de juny a la nit al SonarClub. Serà l'única actuació de Avey Tare, Panda Bear i companyia al nostre país, això vol dir que un dels grups que sonava més fort a les quinieles de noves incorporacions pel FIB es quedarà sense passar per Benicàssim aquest any.

Els de Maryland presentaran el seu gran 'Merriweather Post Pavilion' (Domino, 09), disc que ha aconseguit enganxar-me definitivament al seu pop futurístic. Teniu més informació a la pàgina oficial del Sónar. (Via: Indiespot)

Noves incorporacions del FIB (v.1.2)

Més noms per omplir el cartell del FIB. Destaquem Maxïmo Park, Elbow, The Horrors i, sobretot, Steve Aoki que ho petarà a la carpa Fiberfib el dissabte a la nit. La resta, altament prescindibles. Però aviam senyors, on són The Wave Pictures? I mentrestant, que només queden 5.000 abonaments. Tota la informació sobre les noves confirmacions aquí.

Vampire Weekend, Klaxons, MGMT i The Kooks al Ibiza Rocks

Avui s'han anunciat els primers i principals noms de l'edició d'aquest any del festival Ibiza Rocks, el qual consta de varis concerts durant l'estiu a la ciutat eivissenca de Sant Antoni i està destinat bàsicament al públic anglosaxó, és a dir, als guiris.

Els primers en saltar a l'escenari seran The Kooks a finals de juny, mentre que els seguiran The Enemy, Vampire Weekend o MGMT durant el mes d'agost i Klaxons a principis de setembre per posar punt i final al festival, entre altres. Aviat s'anunciaran més dates pel mes de juliol; totes les que ja tenim fins ara, aquí sota. (Via: NME)

30 de juny - The Kooks
28 de juliol - Pendulum
4 d'agost - The Enemy
11 d'agost - Dizzee Rascal
18 d'agost - Vampire Weekend
25 d'agost - MGMT
8 de setembre - Closing Party with Klaxons

Per a més informació i entrades de concerts i/o hotel, mireu a la pàgina oficial.

Festival Faraday 2009

El Faraday és un festival independent que se celebra a Vilanova i la Geltrú desde l'any 2004, al costat de la Platja del Far. Els dies 3 i 4 de juliol tindrem per tant la sisena edició d'un festival que cada vegada aposta per un major nombre de grups i d'artistes internacionals.

A les primeres confirmacions ens porten com a cap de cartell a The Divine Comedy i alguns noms més coneguts per aquí com Joe Crepúsculo o Dorian, així com Manel, la nova sensació del folk català, o altres com Extraperlo o Half Foot Outside. Les teniu totes després del salt.

THE DIVINE COMEDY
THE LUCKSMITHS | IPSO FACTO
THE LEISURE SOCIETY | THE MUMMERS | THE RULING CLASS
MANEL | THE NEW RAEMON | JOE CREPÚSCULO
DORIAN | HALF FOOT OUTSIDE | EXTRAPERLO
CHARADES | LE PIANC | MARGARITA | BISCUIT
THE LIONS CONSTELLATION | ESPALDAMACETA

The Wave Pictures al FIB Heineken 09

Com ja va passar amb TV On The Radio, The Wave Pictures s'han autoconfirmat per unes hores al seu MySpace, segons diuen al blog romper a bailar. Ara mateix no apareix, però de ser veritat m'hauria de plantejar sèriament començar a comprar l'abonament.

The Wave Pictures els tindrem a la Sala Apolo el 23 de maig en horari de sessió de clubs presentant el seu nou disc, 'If You Leave It Alone'.

Detalls sobre el nou disc de Maxïmo Park

Maxïmo Park han anunciat el llançament del nou single "The Kids Are Sick Again" pel 4 de maig, que portarà com a b-sides "Russian Dolls", "Tales of the Semi-Detached" i "History Books". Bastant diferent de "Wraithlike", menys instantània però que creixerà segur amb cada escoltada. Us la deixo en descàrrega després del salt on també teniu la portada del disc i el tracklist definitiu.

En un altre ordre de temes, la banda de Newcastle substiturà a Los Planetas al festival SOS 4.8 de Murcia degut a que els granadins han de passar pel l'estudi per aquelles dates i han hagut de cancel·lar un parell d'actuacions. Sembla que de moment serà la única data al nostre país, a no ser que alguna promotora s'animi a portar-los més per aquí aprofitant la visita a la capital murciana.

1. Wraithlike
2. The Penultimate Clinch
3. The Kids Are Sick Again
4. A Cloud Of Mystery
5. Calm
6. In Another World (You Would’ve Found Yourself By Now)
7. Let’s Get Clinical
8. Roller Disco Dreams
9. Tanned
10. Questing, Not Coasting
11. Overland, West Of Suez
12. I Haven’t Seen Her In Ages

RS: Maxïmo Park - "The Kids Are Sick Again"