5) Wavves - "King Of The Beach" / "I Wanna Meet Dave Grohl"
[+/-]
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Videos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Videos. Mostrar tots els missatges
2 de juny 2012
30 de des. 2011
Millors Discs del 2011
Publicat per
Mr. Brightside
a les
22:27
Faltaran alguns, en sobraran d'altres, però ja ho diuen: per gustos, colors. El que més i millor ha sonat al meu portàtil, al meu iPod i al meu cotxe. Aquí va la llista del millor de l'any per aquest blog:
20. WU LYF - Go Tell Fire To The Mountain
19. Vetusta Morla - Mapas
18. Antònia Font - Lamparetes
17. M83 - Hurry Up, We're Dreaming
16. Explosions In The Sky - Take Care, Take Care, Take Care
15. The Horrors - Skying
14. The Black Keys - El Camino
13. Mendetz - Silly Symphonies
12. Justice - Audio, Video, Disco
11. Noel Gallagher's High Flying Birds - Noel Gallagher's High Flying Birds
[+/-]
10. Odio París - Odio París
Realment hi havia un empat tècnic a l'hora de fer el recompte dels millors discos entre el debut de Odio París i el disc de Noel Gallagher. Què ha fet doncs, que sigui aquest i no el del fan de Mourinho, el disc que entri en el nostre Top 10? Guitarres ensordidores, soroll del bo. Començar un disc amb "Cuándo Nadie Pone un Disco" és una aposta segura de que allà hi haurà merda de la bona. Un debut a l'altura dels més grans. I perquè són de Barcelona, clar que sí.
9. Manel - 10 Milles Per Veure una Bona Armadura
Gran continuació del genial primer disc dels Manel. Les lletres -"Benvolgut", "La Cançó del Soldadet"-, impecables, i la música més orquestral i profunda -"Aniversari"- que al debut fan d'aquest el millor disc d'aquest any pels grups de casa.
8. The Vaccines - What Did You Expect From The Vaccines?
Aquest és un disc que s'ha colat una mica per sorpresa en el Top 10. El tenia mig oblidat, però al repassar-lo ara m'he adonat del discàs que és. Temes directes, rock'n'roll enèrgic i sense complexes, "Wrecking Ball (Ra Ra Ra)" podria ser una cançó dels Ramones o "Do You Wanna" dels mateixos Strokes. Si a sobre hi sumes temes com "Post Break-Up Sex", "Wetsuit" o "Wolf Pack", entre d'altres, tenim un grandíssim disc de debut.
7. Yuck - Yuck
Uns altres debutants d'aquest any són aquest quartet de Londres. Influenciats per grups dels 90 com Dinosaur Jr. o Sonic Youth, claven un disc genial de principi a fi, desde "Get Away" (la millor cançó de l'any? aquí ho deixo) fins a aquest final instrumental de "Rubber" al més pur estil Mogwai. Menció especial als b-sides -"Milkshake", "The Base of a Dream is Empty", "Cousin Corona"- igual o millors que algunes cançons del disc.
6. Nudozurdo - Tara Motor Hembra
Ah, Nudozurdo. Si el Sintética era un dels millors discos que ha parit mai un grup cantant en castellà, la seva continuació el segueix de ben a prop. Guitarres, distorsió, lletres perturbadores i uns ambients acollonants. Un viatge entre les deu cançons que componen el disc de tristesa, ràbia, amor, solitud i melanconia que si no et deixa amb el cul girat, és que no tens sentiments.
5. Mogwai - Hardcore Will Never Die, But You Will
Si parlem de fer aflorar les emocions a flor de pell, hem de parlar de Mogwai. Millor escoltar-lo amb uns bons cascs i amb el volum a tope. Possiblement el millor grup de Post-Rock actual (amb permís de Explosions In The Sky), gràcies a aquest disc he començat a enganxar-me a aquest gènere i només puc dir una cosa: gràcies, Mogwai.
4. The Joy Formidable - The Big Roar
La sorpresa de l'any, em va donar bastant fort amb aquest disc. Un gran opener amb "The Everchanging Spectrum Of a Lie", un single com "I Don't Want To See You Like This" o la renovada i transformada "Whirring", amb aquesta explosió final de guitarra i soroll brutals, componen un grandiós disc molt disfrutable. El directe a Razz 3, millor encara, acollonant.
3. The Strokes - Angles
El disc de la polèmica. Possiblement no el veureu a cap llista dels millors de l'any, i és més, és el pitjor disc dels de NY de llarg, però no se'l pot desmerèixer de cap de les maneres. No és una obra mestra com els altres tres, però un disc amb "Machu Picchu", "Call Me Back", "Gratisfaction", "Life Is Simple In The Moonlight" i sobretot aquests hits instantanis que són "Undercover of Darkness" i "Taken For A Fool" ha de ser, sense cap dubte, un dels millors de l'any.
2. Girls - Father, Son, Holy Ghost
Un pas endavant dels de San Francisco. No conté hits tan directes com "Lust For Life" o "Morning Light" (si de cas només "Honey Bunny" o "Alex") però ho compensa amb grandioses cançons. La gran capacitat de Chris Owens de transformar-se en diferents personatges és més palpable que mai: amb "Die" és Kurt Cobain, a "Just a Song" o "Love Like a River" es posa les ulleres de John Lennon, ... en definitiva, sembla un disc de fa 20 o 30 anys, però actual. A més, just a la meitat del disc comença a sonar "Vomit", amb el seu punteig lent i veu tranquila, aquesta explosió a continuació amb el solo de guitarra i una altra vegada a la serenitat, per acabar amb un gospel al final que és més gran que la puta vida. He dit.
1. Arctic Monkeys - Suck It And See
Com no, Arctic Monkeys. El primer lloc no és només a causa del meu fanatisme pels de Sheffield, sinó perquè aquest és un disc rodó de principi a fi. La veu de Alex Turner és molt més madura, la guitarra de Jamie Cook més expresiva, la bateria de Matt Helders més calmada: aquí ja estem parlant d'un disc de rock'n'roll profund i poderós, no hi ha hits i a la vegada tots ho són, s'entén el disc com, possiblement, un dels millors conjunts de bones -boníssimes- cançons que he escoltat mai.
Realment hi havia un empat tècnic a l'hora de fer el recompte dels millors discos entre el debut de Odio París i el disc de Noel Gallagher. Què ha fet doncs, que sigui aquest i no el del fan de Mourinho, el disc que entri en el nostre Top 10? Guitarres ensordidores, soroll del bo. Començar un disc amb "Cuándo Nadie Pone un Disco" és una aposta segura de que allà hi haurà merda de la bona. Un debut a l'altura dels més grans. I perquè són de Barcelona, clar que sí.
9. Manel - 10 Milles Per Veure una Bona Armadura
Gran continuació del genial primer disc dels Manel. Les lletres -"Benvolgut", "La Cançó del Soldadet"-, impecables, i la música més orquestral i profunda -"Aniversari"- que al debut fan d'aquest el millor disc d'aquest any pels grups de casa.
8. The Vaccines - What Did You Expect From The Vaccines?
Aquest és un disc que s'ha colat una mica per sorpresa en el Top 10. El tenia mig oblidat, però al repassar-lo ara m'he adonat del discàs que és. Temes directes, rock'n'roll enèrgic i sense complexes, "Wrecking Ball (Ra Ra Ra)" podria ser una cançó dels Ramones o "Do You Wanna" dels mateixos Strokes. Si a sobre hi sumes temes com "Post Break-Up Sex", "Wetsuit" o "Wolf Pack", entre d'altres, tenim un grandíssim disc de debut.
7. Yuck - Yuck
Uns altres debutants d'aquest any són aquest quartet de Londres. Influenciats per grups dels 90 com Dinosaur Jr. o Sonic Youth, claven un disc genial de principi a fi, desde "Get Away" (la millor cançó de l'any? aquí ho deixo) fins a aquest final instrumental de "Rubber" al més pur estil Mogwai. Menció especial als b-sides -"Milkshake", "The Base of a Dream is Empty", "Cousin Corona"- igual o millors que algunes cançons del disc.
6. Nudozurdo - Tara Motor Hembra
Ah, Nudozurdo. Si el Sintética era un dels millors discos que ha parit mai un grup cantant en castellà, la seva continuació el segueix de ben a prop. Guitarres, distorsió, lletres perturbadores i uns ambients acollonants. Un viatge entre les deu cançons que componen el disc de tristesa, ràbia, amor, solitud i melanconia que si no et deixa amb el cul girat, és que no tens sentiments.
5. Mogwai - Hardcore Will Never Die, But You Will
Si parlem de fer aflorar les emocions a flor de pell, hem de parlar de Mogwai. Millor escoltar-lo amb uns bons cascs i amb el volum a tope. Possiblement el millor grup de Post-Rock actual (amb permís de Explosions In The Sky), gràcies a aquest disc he començat a enganxar-me a aquest gènere i només puc dir una cosa: gràcies, Mogwai.
4. The Joy Formidable - The Big Roar
La sorpresa de l'any, em va donar bastant fort amb aquest disc. Un gran opener amb "The Everchanging Spectrum Of a Lie", un single com "I Don't Want To See You Like This" o la renovada i transformada "Whirring", amb aquesta explosió final de guitarra i soroll brutals, componen un grandiós disc molt disfrutable. El directe a Razz 3, millor encara, acollonant.
3. The Strokes - Angles
El disc de la polèmica. Possiblement no el veureu a cap llista dels millors de l'any, i és més, és el pitjor disc dels de NY de llarg, però no se'l pot desmerèixer de cap de les maneres. No és una obra mestra com els altres tres, però un disc amb "Machu Picchu", "Call Me Back", "Gratisfaction", "Life Is Simple In The Moonlight" i sobretot aquests hits instantanis que són "Undercover of Darkness" i "Taken For A Fool" ha de ser, sense cap dubte, un dels millors de l'any.
2. Girls - Father, Son, Holy Ghost
Un pas endavant dels de San Francisco. No conté hits tan directes com "Lust For Life" o "Morning Light" (si de cas només "Honey Bunny" o "Alex") però ho compensa amb grandioses cançons. La gran capacitat de Chris Owens de transformar-se en diferents personatges és més palpable que mai: amb "Die" és Kurt Cobain, a "Just a Song" o "Love Like a River" es posa les ulleres de John Lennon, ... en definitiva, sembla un disc de fa 20 o 30 anys, però actual. A més, just a la meitat del disc comença a sonar "Vomit", amb el seu punteig lent i veu tranquila, aquesta explosió a continuació amb el solo de guitarra i una altra vegada a la serenitat, per acabar amb un gospel al final que és més gran que la puta vida. He dit.
1. Arctic Monkeys - Suck It And See
Com no, Arctic Monkeys. El primer lloc no és només a causa del meu fanatisme pels de Sheffield, sinó perquè aquest és un disc rodó de principi a fi. La veu de Alex Turner és molt més madura, la guitarra de Jamie Cook més expresiva, la bateria de Matt Helders més calmada: aquí ja estem parlant d'un disc de rock'n'roll profund i poderós, no hi ha hits i a la vegada tots ho són, s'entén el disc com, possiblement, un dels millors conjunts de bones -boníssimes- cançons que he escoltat mai.
17 de des. 2011
Sigur Rós @ Inni (DVD-Rip)
Publicat per
Mr. Brightside
a les
16:49
Aquesta vegada us porto el DVD-Rip del nou disc en directe de Sigur Rós. A Disfrutar-lo...
10 de des. 2011
Explosions In The Sky @ Casino Aliança
Publicat per
Mr. Brightside
a les
14:17
Vídeo del concert complet de Explosions In The Sky al Casino de L'Aliança del Poblenou del passat 6 de novembre. Recomanadíssim visionat, d'un dels millors concerts de l'any per mi:
Gràcies a Leñador Films per gravar-lo i pujar-lo a internet!
Setlist del concert aquí.
Gràcies a Leñador Films per gravar-lo i pujar-lo a internet!
Setlist del concert aquí.
21 de set. 2011
22 de maig 2011
L'Embassa't tanca el cartell
Els últims noms a sumar-se al cartell del Festival del Vallès per l'edició d'aquest any són The Amplifetes i O Valiant Hearts.
Pels qui no els coneguin encara, els suecs The Amplifetes practiquen una barreja d'indie pop, electrònica i funk tremendament addictiva. Només cal que escolteu el seu disc de debut The Amplifetes per descobrir com temes de la talla de 'Somebody New', 'Blinded By The Moonlight', 'Fokker' o 'It's My Life' ens faran ballar all night long sense parar ni un moment.
Per altra banda, la confirmació de la banda local O Valiant Hearts fa que estiguem davant d'un dels grups més prometedors de l'escena independent del nostre país. Combinen perfectament unes melodies envolvents amb riffs de guitarres afilades, una línia de baix punyent i una bateria poderosa, amb l'acompanyament del sintetitzador com a arma principal per crear ambients que els diferencien de qualsevol altra banda aconseguint un so propi i característic. Un so que beu del post-punk de grups com Interpol però que sobretot és rock amb majúscules. De moment només podem escoltar el single 'Violence' al seu MySpace, així que si us quedeu amb ganes de més l'única opció serà no perdre's la seva actuació a L'Embassa't d'aquest any.
Recordeu que L'Embassa't es celebrarà el 9 de juliol a la Bassa de Sant Oleguer de Sabadell amb Manel de caps de cartell juntament amb els finlandesos French Films (pop de lleugera digestió, a l'estil The Drums, molt recomanables) i Nueva Vulcano, a part dels ja esmentats anteriorment i de les bandes locals Delivery i Sense Sal.
Per més informació i detall de les entrades visiteu la pàgina web | Embassa't
17 de maig 2011
Arctic Monkeys estrenen cançons en directe
I ho han fet al programa Later... With Jools Holland de la BBC anglesa. Van tocar ni més ni menys que 4 temes del seu nou disc Suck It And See, dues de les quals encara no havíem pogut escoltar. Es tracta de la que sembla un dels seus pròxims singles (és una de les poques que toquen de moment de les noves) "The Hellcat Spangled Shalalala" i "Library Pictures". Les altres dues són les ja conegudes "Don't Sit Down 'Cause I've Moved You're Chair" i la balada "Reckless Serenade", aquesta última recordant molt al seu anterior single Cornerstone. El que ens espera amb Suck It And See. Moltes ganes d'escoltar-lo sencer. Videos de les actuacions a continuació.
3 de febr. 2011
Recomanacions per aquest 2011
5. Veronica Falls (Pop, Shoegaze) [MySpace] [Spotify]
Escolta: Beachy Head, Found Love In A Graveyard.
For fans of: My Bloody Valentine, The Velvet Underground.
Live! 14-17 de juliol - FIB 2011 [LastFm]
----------------------------------------------------------------------
4. Brother (Brit Pop) [MySpace] [Facebook]
Escolta: Darling Buds Of May, Time Machine.
For fans of: Oasis, Blur.
----------------------------------------------------------------------
3. The Joy Formidable (Indie Pop, Shoegaze) [MySpace]
Escolta: The Everchanging Spectrum of a Lie, I Don't Want to See You Like This, Austere, Whirring, The Greatest Light Is the Greatest Shade.
For fans of: The Raveonettes, My Bloody Valentine.
Live! 21 de febrer - Razzmatazz 3 [LastFm]
----------------------------------------------------------------------
2. The Vaccines (Rock) [MySpace] [Spotify] [Web]
Escolta: Wreckin' Bar (Ra Ra Ra), If You Wanna, Post Break-Up Sex, Blow It Up.
For fans of: The Strokes, Ramones.
Live! 27-29 de maig - Primavera Sound 2011 [LastFm]
----------------------------------------------------------------------
1. Yuck (Indie) [MySpace]
Escolta: Get Away, Holing Out, Operation, Rubber.
For fans of: Pavement, Dinosaur Jr., Sonic Youth, Pixies, Mogwai.
Live! 27-29 de maig - Primavera Sound 2011 [LastFm]
27 de des. 2010
Band Of Horses en directe
La banda de Seattle Band Of Horses tocarà el proper 9 de febrer a la Sala Apolo.
Per veure com se les gasten, clickeu el play al vídeo que deixo a continuació. Espectacular.
Per veure com se les gasten, clickeu el play al vídeo que deixo a continuació. Espectacular.
24 de nov. 2010
The Strokes al FIB 11!

No hase falta desir nada más, ¿no?
PD: També Arctic Monkeys i Primal Scream present Screamadelica. YES!
23 de febr. 2010
15 de febr. 2010
30 de nov. 2009
9 d’oct. 2009
Delorean @ Eristoff Internative Festival
La marca de vodka Eristoff va tenir la grandiosa idea a principis d'estiu de començar a retransmetre concerts en directre per internet a través del que ells anomenen Eristoff Internative Festival. Les dates dels concerts són els dies de lluna plena, els grups són anunciats amb poca antel·lació i el lloc on es farà és secret. El millor de tot és que graven tot el concert sencer i el pengen al seu canal de YouTube perquè així el poguem tornar a veure tantes i tantes vegades com vulguem.
Els primers en pujar a l'escenari van ser Love Of Lesbian el passat 4 de juliol [concert aquí], i el diumenge passat els va tocar el torn d'una de les nostres bandes preferides: Delorean.
Els de Zarautz van desgranar una per una els quatre temazos d'aquest 'Ayrton Senna EP' que els ha portat al reconeixement internacional (NME, Pitchfork, ...) i a anar a fer concerts a ciutats com NY o Londres. No es van deixar tampoc dos dels seus temes del 'Into The Plateau', les grandioses "No Name" i "As Time Breaks Off", i encara que trobessim a faltar alguna més ("Metropolitan Death", "Complexity Reducer") ho van compensar debutant ¡un parell de temes nous!
Es diuen "Stay Close" i "Grow", segueixen la línia del EP i ja tenen pinta de temazos a l'altura de tot el que toquen últimament. Tenen previst publicar el nou disc a principis de l'any que ve, i nosaltres tenim unes ganes tremendes d'escoltar-lo.
Vegeu el concert sencer aquí.
Els primers en pujar a l'escenari van ser Love Of Lesbian el passat 4 de juliol [concert aquí], i el diumenge passat els va tocar el torn d'una de les nostres bandes preferides: Delorean.
Els de Zarautz van desgranar una per una els quatre temazos d'aquest 'Ayrton Senna EP' que els ha portat al reconeixement internacional (NME, Pitchfork, ...) i a anar a fer concerts a ciutats com NY o Londres. No es van deixar tampoc dos dels seus temes del 'Into The Plateau', les grandioses "No Name" i "As Time Breaks Off", i encara que trobessim a faltar alguna més ("Metropolitan Death", "Complexity Reducer") ho van compensar debutant ¡un parell de temes nous!
Es diuen "Stay Close" i "Grow", segueixen la línia del EP i ja tenen pinta de temazos a l'altura de tot el que toquen últimament. Tenen previst publicar el nou disc a principis de l'any que ve, i nosaltres tenim unes ganes tremendes d'escoltar-lo.
Vegeu el concert sencer aquí.
14 de jul. 2009
Moments FIB Heineken 2009
Aquí us deixo alguns dels moments imprescindibles que ens oferirà el FIB aquest any:
20 d’abr. 2009
Tres pedazo de singles
El primer corre a càrrec de la banda francesa Phoenix i el seu 'Wolfgang Amadeus Phoenix'. Es tracta de "Lisztomania", que al final ha estat el primer single en comptes de la igualment grandiosa "1901", aquí teniu el vídeo:
El següent és de Metric i del seu nou disc 'Fantasies', publicat la setmana passada i del qual en podem extreure molts bons temes com "Sick Muse", "Satelite Mind", la gran "Gold Gun Girls" o aquesta que és la que enceta el disc, "Help, I'm Alive":
I el tercer i últim és de la banda d'indie rock americana Manchester Orchestra que acaba de publicar el seu segon disc anomenat 'Mean Everything To Nothing', aquest és el single de presentació: "I've Got Friends".
El següent és de Metric i del seu nou disc 'Fantasies', publicat la setmana passada i del qual en podem extreure molts bons temes com "Sick Muse", "Satelite Mind", la gran "Gold Gun Girls" o aquesta que és la que enceta el disc, "Help, I'm Alive":
I el tercer i últim és de la banda d'indie rock americana Manchester Orchestra que acaba de publicar el seu segon disc anomenat 'Mean Everything To Nothing', aquest és el single de presentació: "I've Got Friends".
18 d’abr. 2009
Yeah Yeah Yeahs en directe
Aquí us deixo un video amb un parell d'actuacions de la banda de Karen O, Nick Zinner i Brian Chase interpretant dues de les cançons del seu nou disc 'It's Blitz!' al Later with Jools Holland, programa musical de la BBC2 britànica. La primera és "Heads Will Roll" (la millor del disc juntament amb "Dull Life") acompanyada després del primer single, la electrònica "Zero". Yeah Yeah Yeahs al FIB ja.
22 de març 2009
Sobre el setlist definitu de The Killers a Badalona
Que tocarien a fons el Day & Age era més que previsible, el que no ho va ser tan fos que ens quedessim sense Losing Touch ni Neon Tiger que són precisament de les millors del disc, això sí, poques esperances tenia amb This River Is Wild, Tranquilize o On Top, encara que les toquessin en alguns concerts de la gira europea. Així doncs, el setlist definitiu va ser aquest, i a continuació us deixo algunes de les que es van deixar pel camí...
12 de març 2009
1 de febr. 2009
Where Is My Mind?
Fa poc que vaig tornar a veure aquest tros de pel·lícula que és Fight Club i des de llavors que no em puc treure del cap aquesta cançó (Pixies, Surfer Rosa, 1988). Sí, m'agrada més la versió de Placebo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)